El món com una perllongació
del que ets tu

Sembla que el món ha canviat de color, sembla que tot hagi estat tocat per una mà invisible i s’hagi transformat, i senzillament és la percepció dels meus sentits el que ha canviat. El món no és d’una manera concreta, senzillament és com el percep cada un,  té infinitat de cares, perquè cada persona que…

Seguir llegint

El Karma

L’ésser humà viu en la vasta dimensió física, una dimensió que moltes cultures anomenen el mar de l’experiència, doncs experimentar és l’únic que fem des del moment en que naixem fins el precís moment en que morim. I experimentem per a aprendre, perquè aprenent les persones creixem, madurem i esdevenim sàvies. Aquesta vasta dimensió física…

Seguir llegint

El món interior

Un dia vaig escoltar al TN migdia que al poble de Cadaqués, l’església havia habilitat una zona per a la meditació. La notícia em va sobtar un mica però em va alegrar. Recordo que vaig pensar que, a poc a poc, cada vegada hi ha més persones que deixen de buscar a Déu a fora…

Seguir llegint

El camp energètic humà

Mentre al món occidental sempre hem vist a l’ésser humà com una unitat física, possible de ser dividida en parts més petites fins a arribar a la dissecció mínima, al món oriental l’han vist com una unitat indivisible, repleta d’energia vital i integrada al univers que el nodreix. Els dos mons, tot investigant en la…

Seguir llegint

De l’inconscient a la malaltia

El dia que estudiava anatomia i fisiologia vaig pensar que el cos humà és una autèntica obra d’art. És impressionant la perfecció amb la qual està dissenyat i funciona, i el que veiem és només una part, la complexitat del cos es perllonga cap a estructures que la nostra visió limitada no pot percebre, totes…

Seguir llegint

Carta d’un difunt
a la persona que s’estima

Quan reflexiones sobre la mort, t’adones que quan una persona és capaç de morir de manera conscient i serena, aquest pas es converteix en un trànsit tant íntim i revelador que la prosa esdevé poesia. Carta: Només hi ha un vel entre tu i jo, un vel que jo puc veure-hi a través d’ell i…

Seguir llegint

Les etapes de la vida

La vida és una seqüència d’etapes a través de les quals anem descobrint i aprenent la nostra ànima. Cada etapa ens neix del cor perquè tenim un anhel o una inquietud, i aquesta ens inclina cap a uns valors que ens transporten cap a coses que mai ens havíem fixat, no sabem perquè allò que…

Seguir llegint

Els dictats del cor

Un dia vaig llegir en un llibre: ‘Només Déu i jo podem saber el que passa dins el meu cor…’ Quan ho vaig haver llegit, recordo que vaig pensar: Quina frase tant sàvia i quina veritat tant absoluta! Déu es rebel·la a través del nostre cor. El cor d’una persona és sagrat, íntim i absolutament…

Seguir llegint

Els dos hemisferis cerebrals

La naturalesa i les seves lleis son immutables, la veritat és absoluta i poques vegades respon a la nostra manera de percebre les coses. Les persones hem d’aprendre a entendre i conviure amb aquesta immutabilitat, perquè el disseny del nostre cervell ens sotmet a percebre la realitat de manera dual i així el nostre instint…

Seguir llegint

La immunitat

Quan sentim la paraula immunitat el primer que ens ve al cap és el recompte de glòbuls blancs que apareixen quan ens fem una extracció de sang, ens diuen que tenim les defenses en ordre quan el recompte se situa dins del barem establert per la medicina. Decidir l’estat de la nostra immunitat, però, no…

Seguir llegint